Sant Jordi

Nosaltres, alumnes de 3r, a l'assignaura de català per la celebració Sant Jordi hem fet unes redaccions versionant la llegenda original de Sant Jordi.
Aquí us compartim els nostres textos, esperem que us agradin:

La rosa d’or

En una galàxia hi havia dos regnes que estaven situats en satèl·lits, un format per robots i l'altre per humans. Els robots van començar a infiltrar-se en el regne dels humans per envair-lo i transformar a tots els habitants en una nova generació de robots. El rei humà es va adonar del plan del regne contrari i no tenia un altra opció que sortejar les zones del seu satèl·lit. Per mala sort, al rei li va tocar entregar la zona del satèl·lit on hi vivia la seva preciosa i única filla, la princesa. El rei li va suplicar als habitants que no entreguéssim a la seva filla, però el tracte s'havia de complir així que la van entregar als robots. De sobte va arribar una nau, on d'allà sortien coets que estaven destrossant el regne dels robots. No hi va quedar res d'aquell regne. De les seves restes van començar a sortir roses d'or, el capità que manejava de la nau va sortir, va agafar una de les roses d'or i se la va entregar a la princesa.

Sant Jordi feminista

Davant del terror que el drac imposava al poble, l’alcaldessa va convocar una assemblea per acordar, democràticament, què podrien fer amb el drac. Van sorgir vàries propostes però la més votada va ser la de trucar a la cavallera de Girona, que es deia Mireia, era una autèntica heroïna: havia aconseguit la pau mundial dialogant amb pacifisme.

La mateixa alcaldessa del poble va trucar-la i al cap de dues hores la cavallera Mireia es va presentar al poble. Va preguntar-li a la gent del poble on es trobava el drac. El va localitzar i s’hi va apropar, seguidament li va preguntar el per què no parava de fer sorolls i espantar a la gent, ell li va ensenyar que tenia una pota trencada i li va explicar com s’ho havia fet. El drac no volia espantar a ningú, només estava demanant ajuda, va pensar la Mireia. Va portar-lo al veterinari i el van curar.

Finalment, el poble va decidir acollir al drac i van homenatjar a la Mireia com a heroïna del poble.

No sempre es diu Sant Jordi

Un petit poble anomenat Lliçà de Vall, d’uns sis mil habitants, amb un ambient tranquil. Un bon dia els va aparèixer un gran porc senglar, de color marró, amb unes dents ben grans, acompanyat de la seva família.

Tot el poble espantat corria amunt i avall, la gent preocupada, ja no sabia què fer, aquella família tenia gana, i perseguia a tothom que es trobava pel carrer. Un dia, un pare que passejava al seu nadó, va haver de presenciar com els porcs senglars és cruspien al seu fill davant seu. Tot just després d’aquell fet van organitzar una assemblea a la Plaça de la Vila per posar-hi una solució. Allà van decidir que cada dia algú hauria de anar a veure’ls i portar-los alguna cosa perquè és poguessin alimentar. Fins que un dia es van trobar que la persona a la que havia de portar-li-os el menjar no va anar-hi.

Els porcs senglars feia dies que ningú els veia pel poble ja que els mantenien alimentats i controlats, aquell dia que ningú no va anar a posar-hi menjar, i aquella família va tornar a sortir de la seva cova, van travessar el poble. La gent espantada no entenia res, molta gent pensaven que ja havien marxat, i de cop i volta tornaven a ser allà. A aquella família s’he la veia decidida no parava el seu camí, semblava que tenia una presa clara, i així era, van trobar a la seva pressa caminant pel poble, una noia de cabells curts rossos, alta, sembla ser que és deia Berta, la família de porcs la va intentar agafar. Tot just en aquell moment va aparèixer un persona a la que estimava amb bogeria, la seva enamorada, la Georgina, ella va salvar a la seva parella, matant a aquells animals els quals només feien que espantar a al gent.

La Georgina un cop havent matat a tots aquells animals ferotges va agenollar-se, va tocar la sang del porc mascle, i va posar-se la mà a la butxaca, d’allà va treure-hi un anell, i li va demanar matrimoni, a partir d’aquell dia sempre s’ha recordat aquesta parella com un exemple pel poble.


Esperem que us hagin agradat!

Redactores: Laia Colom, Sara Benakkar i Violant Garrell.